L’associació de familiars de malalts d’Alzheimer i d’altres demències del Ripollès (FADES), el passat 30 de novembre va realitzar un acte de celebració dels 18 anys de la seva creació, amb una assistència de més de 100 persones.

Amb la presentació de FADES a càrrec de la Sra. Isabel Casas, psicòloga i amb la conferència “Prevenció i qualitat de vida. Junts sumant esforços per vèncer l’Alzheimer” a càrrec de la Sra. Glòria Mas, neuropsicòloga BBRC de la Fundació Pasqual Maragall. 

Al final de la conferència es va fer un reconeixement a les persones i entitats que han fet possible els 18 anys de FADES. La Unió intersectorial del Ripollès (UIER) que durant aquests anys han fet costat, als socis i sòcies per continuar donant-nos confiança i per ajudar-nos a teixir l’entitat al llarg dels anys, i especialment es va fer un reconeixement a la trajectòria de 4 persones que des de la creació de l’entitat, varen treballar i treballen de forma compromesa amb la malaltia de l’Alzheimer al Ripollès. Es va obsequiar a través d’una obra única i personalitzada de l’Escultor i Arquitecte Sant Joaní  Sr. Francesc Fajula.

1. El primer reconeixement va ser per la persona que va impulsar la creació de FADES, la Sra. Montserrat Barros, que com a familiar va presidir l’Associació durant els primers 5 anys, i que hi continua vinculada com a Arterapeuta.

2. El segon reconeixement va ser per el secretari i tresorer de l’Associació el Sr. Manel Hueso, present des dels seus inicis i pilar fonamental per la continuïtat de l’entitat.

3. El tercer reconeixement va ser per a qui ha estat el darrer president de l’Associació durant 10 anys el Sr. Arseni Diez que com a familiar d’una persona afectada es va implicar en la continuïtat de FADES fins a dia d’avui.

4. I per acabar i a títol pòstum, es va agrair especialment a la família del Sr. Joan Vilalta i Boix , una de les persones que va confiar en el projecte  des dels seus inicis, no només oferint l’espai de l’UIER, sinó representant a l’entitat davant dels diferents organismes, en un moment en què l’Alzheimer era poc visible.